responsable de cronicos catalunya

METGE DE FAMÍLIA I RESPONSABLE DEL PROGRAMA DE CRÒNICS DE CATALUNYA “Estem davant d’una oportunitat que no hauríem de perdre”

Amb 61 anys, de Finestrelles, però molt vinculat a Osona de tota la vida. I amb un currículum de servei als pacients i al sistema sanitari inqüestionable. Ara assumeix el repte de desplegar el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya, una iniciativa nova que arriba en uns temps molt compromesos pel sistema sanitari del nostre país. Impulsor de l’ABS de Santa Eugènia de Berga, on van obrir camí a la formació en Medicina de Família a la comarca d’Osona, l’experiència que possiblement més el va marcar i de la que parla amb molt d’orgull. Es va formar en l’especialitat de MF després d’estudiar la carrera a la Universitat Autònoma, a Sant Pau. Diu: “em sento part de l’ICS, malgrat l’excedència que un agafa quan s’incorpora a l’EBA (Entitat autogestionada de Base Associativa)”. Encara visita pacients una tarda a la setmana, aquells que no poden passar sense el seu metge de sempre al CAP EL Remei, de l’ABS Vic Sud.

Com serà el rodatge o l'assaig de la implantació del Pla a Catalunya?

El programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya és va aprovar el juny de 2011. A continuació es va fer un document marc de cronicitat des del Comitè d'Experts. Des de l' 1 de desembre m'incorporo com a responsable operatiu del mateix i el nomenament com a tal és va produir fa uns dies. L'inici de l'operativa del programa coincideix en el temps amb el del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, amb una estratègia planificada per portar endavant els 31 projectes que té el Pla de Salut i els 6 que són propis de cronicitat. Per tant no es planteja com un assaig sinó com un conjunt d'accions que volen arribar a tot el territori i a tota la població l'any 2015 i que ja ara tenen uns objectius ambiciosos i ben definits. En definitiva, aprofitant el Pla de Salut i el Programa de cronicitat pretenem adaptar el model assistencial a les noves necessitats d'atenció que té la població general, amb un èmfasi especial en determinats grups de pacients crònics.

Quin missatge donaràs als implicats per seduir-los del que suposa el pla?

El missatge és : tenim un projecte, volen avançar per millorar l'atenció i tenim la voluntat de canviar el que calgui per donar resposta a les expectatives de tots els agents implicats en el sistema públic de salut. Per fer-ho comptem amb vosaltres i us convidem a participar del procés d'adaptació i de canvi que ens demana la societat i també els professionals. Posarem realisme i factibilitat per iniciar un canvi necessari, la credibilitat la guanyarem complint els nostres compromisos i fent realitat els projectes que configuren el programa. Són els únics instruments de que disposem, que no són pocs, si afegim la vostra professionalitat i les ganes d'assolir les expectatives de futur l'èxit és garantit.

Fins on hauria d'arribar la coordinació i l'entesa entre els serveis socials i sanitaris que participen de l'atenció al crònic?

El disseny del Programa de Cronicitat i els projectes que el configuren ha estat compartit, en bona part per els Departaments de Salut i el de Benestar i Família. A partir d'ara cal que siguem capaços de implantar els projectes conjuntament, no serà fàcil per diverses circumstàncies però ho tenim clar i posarem tot l'esforç que calgui per tal de que sigui així. Si aconseguim que les valoracions dels pacients amb problemàtiques mixtes a la comunitat es faci de forma compartida dels dos àmbits ja serà un bon avenç. També hem d'intentar conjugar esforços per coordinar-nos en l'àmbit de l'atenció social especialitzada. Crec que ambdues parts tenim clar que estem obligats a entendre’ns i sumar esforços pel bé de tots. El Pla de Salut i el Programa de cronicitat ja tenen uns objectius ambiciosos i ben definits

Què li demana el Programa als professionals de primària?

Els demanem un esforç important per tal de modificar l'ús de recursos que fa el ciutadà, normalitzat i promogut per nosaltres mateixos, amb un patró paternalista i poc eficient. També perquè adaptin els seus rols professionals i la seva organització per tal de retornar responsabilitats als ciutadans en tenir cura de la seva salut i per donar resposta assistencial proactiva, amb molta accessibilitat als pacients crònics complexos. L'aposta passa per assumir la responsabilitat dels nous dispositius assistencials que es configurin, adequats per fer aquest abordatge assistencial. Pel fet d'estar ubicats a la comunitat haurien de ser liderats des de l'atenció primària i per això cal assumir riscos. En definitiva cal viure el programa com una oportunitat per l'atenció primària i els professionals que hi treballen.

Per al pacient, comença una etapa de recuperar el rol de cuidador de la seva pròpia salut

Què s'espera del pacient?

Que accepti recuperar aquest rol perdut de cuidador de la seva pròpia salut i que entengui que la promoció de la salut i la prevenció són les millors armes per viure més anys i amb millor qualitat de vida. També esperem que estigui més satisfet, per tal que ens valori i que recuperi la confiança en el futur del sistema sanitari públic.

L’èxit de les EBA fa que es pensi en aquest model ara que el sistema ha de reinventar-se. Amb l'experiència que teniu, quins elements caldrà reproduir amb més fidelitat i quins deixar de banda?

En un moment de restriccions econòmiques i de insatisfacció professional les EBA tenen més sentit que mai. A la Comunitat Valenciana han fet un pla de viabilitat econòmica que contempla la creació de 30 EBA. L'autonomia dels professionals, l'assumir risc econòmic i jurídic i la capacitat de triar els professionals que configuren l'equip són elements essencials per mantenir el conceptes del model. Crec que cal abandonar la idea de que les EBA són la privatizació d'un servei públic.

En general, detectes que hi ha risc de precaritzar la figura professional del metge, amb la pressió per l'eficiència de costos i altres exigències que vivim des de fa temps?

No es veu igual des de la perspectiva de les EBA, crec que amb l'assignació actual no cal precaritzar als professionals dels equips en general, ni al metge en particular. En les nostres empreses els recursos només són per retribuir professionals i per fer front als costos del servei. Altre cosa és l'evolució que es vulgui fer del rol del personal estatutari des de l'àmbit polític i les actuacions de les empreses del sector que tenen als metges com a simples assalariats, crec que en els dos casos el futur el tenen més incert que en les EBA.

Al professional se li demana que visqui els canvis com una oportunitat, i que assumeixi riscos

I, per acabar, qualsevol cosa que vulguis afegir.

Que espero saber tirar endavant el Programa de Cronicitat, guanyar-me la confiança dels professionals d'atenció primària i especialment dels metges de família. També confio que faran els esforços necessaris per guanyar-se una parcel·la més de prestigi i confiança per part de la població i dels altres agents. Crec que estem davant d'una oportunitat d'anar més enllà en el nostre compromís amb el sistema públic de salut i no l'hauríem de perdre, només depèn de nosaltres.

Més entrevistes